La Ferreria - Col·lecció d'eines de Cal Ferrer

En la darrera etapa de la seva vida el van cuidar els seus cunyats, Ramon i Teresa, i quan morí el 1982 els va deixar en herència la ferreria. Ramon no va voler desfer-se mai de cap de les eines i peces del taller, ja que el ferrer sempre li havia demanat que aquestes es quedessin al poble. Complint els seus desitjos, el conjunt es va donar a l'Ajuntament.

L'any 2010 Arnau Galí va fer l'inventari complet de tots els estris del ferrer. La col·lecció està formada per més d'un centenar de peces, de les quals destaquen:

• El fornal: és el fogó utilitzat per escalfar metalls per tal de forjar-los. Generalment és una estructura de maó en la qual s'aviva el foc i al damunt s'hi col·loca la peça que cal fondre o forjar per tal que agafi la temperatura adequada. Disposa d'una xemeneia per on surt el fum fruit de cremar el combustible.

• La manxa: és un dispositiu mecànic que té la funció de contenir aire per expulsar-lo en direcció al fornal. D'aquesta manera s'aporta aire al combustible -carbó-, seleva el nivell de combustió i així, la quantitat de calor, que permet la fosa o forja dels metalls que s'han de treballar.
• L'enclusa: és on es dona forma als metalls calents colpejant-los. Forjar una enclusa no era fàcil; per això se signaven, fet que diferenciava els tallers i lany de creació. L'enclusa de cal Ferrer té tres inscripcions diferents al mateix costat: al centre hi posa AUBRY (correspon a la casa de fabricació, una marca francesa); a sota, la data de fabricació 1890, i a la dreta, el pes de l'enclusa, 110 kg.

• El trepant de sobretaula: és una màquina de fer forats que s'utilitza per a perforar materials diversos. La màquina és accionada a partir d'una maneta; disposa d'un seguit d'engranatges acabats en un recipient que porta broques, i aquestes es poden canviar per fer forats de diferents gruixos.

• El banc de treball: és una taula de fusta de superfície circular amb tres potes. En una de les potes hi ha fixat el cargol de banc, que subjecta i fixa les peces que cal treballar. Serveix per treballar la peça i dipositar-la a sobre.
• La mola d'aigua: és un conjunt compost per una pedra circular inserida en una altra en forma de pica i un pedal per accionar la mola pròpiament. Serveix per esmolar les eines de tall que utilitza el ferrer.

A part d'aquests elements més grans, el conjunt està format per totes les eines necessàries per desenvolupar les feines pròpies del ferrer: les de forjar, que s'utilitzaven, un cop escalfat el ferro, per treballar-lo (com el mall); les de ferrar, que servien per canviar i ajustar les ferradures dels animals (com el botavant, les mordasses, el tallant o el desferrador); les de mesurar, que s'empraven per prendre mides de superfícies i gruixos (com la sentenella, el compàs, l'escaire o el peu de rei); les de subjectar, que servien per agafar la peça en calent i treballar-la (com les tenalles); les de foradar o tallar, que s'utilitzaven per tallar trossos de ferro o acer o foradar-los (com l'escarpa, la serra o les broques), i d'altres que protegien el ferrer mentre treballava (com el davantal o les ulleres).

Francisco Pujol va ser la tercera i darrera generació d'una família de forjadors. Era un pagès que dedicava part del temps de treball a fer de ferrer; molt destre en el ferratge d'animals, les seves bones mans feien que vinguessin a ferrar mules i matxos des d'altres pobles de l'entorn. També es dedicava a fer i reparar eines del camp, així com objectes funcionals o decoratius de les cases com baranes, reixes o portatorretes, per posar-ne alguns exemples.