El Dipòsit municipal d'aigua
L'any 2020 es va finalitzar la construcció d'un nou dipòsit d'emmagatzematge d'aigua potable al municipi. Aquest dipòsit amb capacitat per 424m3 va ser pintat per la muralista lleidatana LILY BRIK
El mural vol ser un homenatge a la pagesia de Tarrés, és a dir, a la tradició pagesa del nostre poble. En el moment actual, en ple segle XXI, molta gent que ara hi viu ja no té aquesta vinculació tan directa amb el camp, i per això es vol fer un reconeixement a la tasca dels nostres avantpassats, que van viure i treballar el terreny per poder-ne treure fruit i subsistir harmoniosament amb la natura, creant un paisatge que ens identifica.
L'obra fa un salt als orígens històrics del poble i simbòlicament dona protagonisme als primers senyors feudals de Tarrés, Ramon de Boixadors el qual en rebé carta pobla l'any 1149 i la seva esposa Ermessenda, que apareixen passejant per les "seves" propietats. Els dos personatges no tenen cara, ja que no s'ha trobat cap imatge d'ells, i l'artista ha preferit no inventar les seves faccions.
Les terres apareixen plantades bàsicament amb ceps, ja que la vinya ha estat, fins als anys vuitanta del segle XX, el conreu més important del terme; en canvi, ara n'és un conreu completament marginal. És, doncs, un reconeixement al passat vitivinícola de la pagesia tarresana.
Hi apareixen ceps en primer pla amb les seves pampes i raïms ufanosos. És el moment de veremar i part del fruit és ja dins els cistells de vímet que s'empraven per collir-los.
A part de la vinya també shi fan visibles altres conreus que també han estat i encara són representatius, com l'ametller (la parada d'ametllers es dibuixa en plena floració). Es veu, en primer terme, un cirerer que vol fer esment a aquells arbres fruiters que es plantaven enmig d'altres conreus. Hi ha, entre les rames dels ametllers, una representació dels ocells de la zona i s'hi veuen dos pit-roigs.
Al fons de les eixides de vinya s'albiren uns arbres i el més gran vol representar el reboll de l'Abulló de l'Engràcia, l'arbre més monumental i identificatiu que hi ha al terme.
La parada de vinya està separada de la d'ametllers per dues construccions de pedra seca, tècnica de construcció declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Els elements de pedra seca són definidors del paisatge agrari de Tarrés, on es poden trobar marges, cabanes, pous, cisternes, basses, etc., aquí representats per un senzill aixopluc i una cabana.
En primer terme, davant l'aixopluc, hi apareix un pagès treballant amb l'aixada, feina constant i perseverant per preparar la terra. A la porta, darrere seu, es veuen un seguit d'eines que han servit al pagès per donar forma a les terres i les construccions de pedra.
El mural també té un sentit d'atemporalitat, d'estar més enllà del temps, ja que hi apareixen personatges del segle XII amb un pagès del segle XX. Però, a més a més, la vinya és en època de verema -tardor- mentre que la floració dels ametllers és a finals d'hivern.